El senyor Tàbano era el nou responsable de l'oficina de correus de la prada. Li havia costat molt obtenir aquell treball tan respectat venint des d'altre jardí, i segons ell, ho havia aconseguit gràcies als seus grans dots deductives. I aquell primer dia de treball, quan va veure aparèixer per la porta a don escarabat, la senyora aranya , la jove mantis i la llagosta, ni tan sols els va deixar obrir la boca:
- No m'ho diguen, no m'ho diguen. Segur que puc deduir cadascun dels objectes que han vingut a cercar- va dir mentre posava sobre li taulell un llibre, un matalasset, una llima d'ungles i unes ulleres protectores.
- La llima d'ungles serà para donya Aranya, sens dubte. De tant esgarrapar haurà d'arreglar-se les ungles.
- El matalasset, -va prosseguir encara sense deixar-los reaccionar- sense pensar-lo la hi lliure al senyor llagosta, doncs ha d'entrenar els seus salts molt durament per a mantenir-se en forma. Les ulleres han de ser per a l'escarabat, tot el dia amb la cara tan prop del sòl obliga a protegir-se els ulls. Seguirem amb aquest gran llibre, que segur és una Bíblia; hauré de lliurar-se'l a la jove mantis religiosa, a la qual demane que m'incloga en les seues oracions. Com veuran...
No li van deixar concloure. El de la mantis, coneguda en la prada per haver renunciat al seu cognom de religiosa, va ser massa per a tots, que van esclatar a riure en riallades...
- Menut detectiu està fet vostè - va dir la llagosta entre riures-. Per a començar, donya aranya ve pel llibre, ella és molt tranquil·la, i per descomptat que no esgarrapa a ningú. El matalasset és per al senyor escarabat, que agrada de tombar-se al sol tots els dies en la seua piscina, i ho fa de cap per amunt!... la nostra coqueta la mantis, per suspuesto, vol la llima d'ungles, i al contrari que donya aranya, no té gens de religiosa. I les ulleres protectores són per a mi, que com ja no veig molt bé em done bons colps quan salt per les forests...
- Ajà,- va interrompre el tàbano, recuperant-se un poc de la vergonya- després vostè sí salta forests!
- Jo sí -va respondre la llagosta-, però com veurà, guiar-se pels seus prejudicis sobre la gent per a fer les seues deduccions provoca més fallades que encerts...
Quanta raó tenia. Només uns dies més tard, després de conèixer en persona als insectes del lloc, el propi senyor Tábano reia bé fort quan contava aquella història de les seues deduccions, fetes a partir dels seus prejudicis abans fins i tot de conèixer a ningú. I va comprendre que jutjar una mica sense conèixer-lo és cosa de necis.
- No m'ho diguen, no m'ho diguen. Segur que puc deduir cadascun dels objectes que han vingut a cercar- va dir mentre posava sobre li taulell un llibre, un matalasset, una llima d'ungles i unes ulleres protectores.
- La llima d'ungles serà para donya Aranya, sens dubte. De tant esgarrapar haurà d'arreglar-se les ungles.
- El matalasset, -va prosseguir encara sense deixar-los reaccionar- sense pensar-lo la hi lliure al senyor llagosta, doncs ha d'entrenar els seus salts molt durament per a mantenir-se en forma. Les ulleres han de ser per a l'escarabat, tot el dia amb la cara tan prop del sòl obliga a protegir-se els ulls. Seguirem amb aquest gran llibre, que segur és una Bíblia; hauré de lliurar-se'l a la jove mantis religiosa, a la qual demane que m'incloga en les seues oracions. Com veuran...
No li van deixar concloure. El de la mantis, coneguda en la prada per haver renunciat al seu cognom de religiosa, va ser massa per a tots, que van esclatar a riure en riallades...
- Menut detectiu està fet vostè - va dir la llagosta entre riures-. Per a començar, donya aranya ve pel llibre, ella és molt tranquil·la, i per descomptat que no esgarrapa a ningú. El matalasset és per al senyor escarabat, que agrada de tombar-se al sol tots els dies en la seua piscina, i ho fa de cap per amunt!... la nostra coqueta la mantis, per suspuesto, vol la llima d'ungles, i al contrari que donya aranya, no té gens de religiosa. I les ulleres protectores són per a mi, que com ja no veig molt bé em done bons colps quan salt per les forests...
- Ajà,- va interrompre el tàbano, recuperant-se un poc de la vergonya- després vostè sí salta forests!
- Jo sí -va respondre la llagosta-, però com veurà, guiar-se pels seus prejudicis sobre la gent per a fer les seues deduccions provoca més fallades que encerts...
Quanta raó tenia. Només uns dies més tard, després de conèixer en persona als insectes del lloc, el propi senyor Tábano reia bé fort quan contava aquella història de les seues deduccions, fetes a partir dels seus prejudicis abans fins i tot de conèixer a ningú. I va comprendre que jutjar una mica sense conèixer-lo és cosa de necis.
Traduït per Lea Ríos Brea
No hay comentarios:
Publicar un comentario