En una petita ciutat va haver una vegada un conte buit. Tenia un aspecte excel·lent, i una decoració impressionant, però totes les seves fulles estaven en blanc. Nens i majors ho miraven amb il·lusió, però al descobrir que no guardava història alguna, ho abandonaven en qualsevol lloc.
No molt lluny d'allí, un preciós tinter seguia ple de tinta des que feia ja anys el seu amo ho deixés oblidat en un cantó. Tinter i conte lamentaven la seva dolenta sort, i en això gastaven els seus dies.
Va voler l'atzar que una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Ambdós van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caido al seu costat una elegant ploma de cigne, que al moment menys pensat s'havia soltat en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de qui duia anys lamentant-se dia després de dia.
Però al contrari que els seus companys, la ploma es va cansar de seguida de plorar, i va voler canviar la situació. AL deixar les seves queixes i assecar-se les llàgrimes, va veure clarament com els tres podien fer junts molt més que sofrir junts, i va convèncer als seus amics per a escriure una història. El conte va posar les seves millors fulles, la tinta no es va vessar ni un poc, i la ploma va posar munts d'enginy i cal·ligrafia per a aconseguir una preciosa història de tres amics que s'ajudaven per a millorar les seves vides.
Un jove mestre que passava per allí trist, pensant com aconseguir l'atenció dels seus alumnes, va descobrir el conte i els seus amics. AL llegir-lo, va quedar encantat amb aquella història, i recollint als tres artistes, va seguir el seu camí a l'escola. Allí va contar la història als seus alumnes, i tots es van mostrar atents i encantats.
Des de llavors, cada nit, ploma, tinter i conte s'unien per a escriure una nova història per al jove professor, i se sentien orgullosos i alegres d'haver sabut canviar la seva sort gràcies al seu esforç i col·laboració.
Traduït per Lea Ríos Brea
No molt lluny d'allí, un preciós tinter seguia ple de tinta des que feia ja anys el seu amo ho deixés oblidat en un cantó. Tinter i conte lamentaven la seva dolenta sort, i en això gastaven els seus dies.
Va voler l'atzar que una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Ambdós van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caido al seu costat una elegant ploma de cigne, que al moment menys pensat s'havia soltat en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de qui duia anys lamentant-se dia després de dia.
Però al contrari que els seus companys, la ploma es va cansar de seguida de plorar, i va voler canviar la situació. AL deixar les seves queixes i assecar-se les llàgrimes, va veure clarament com els tres podien fer junts molt més que sofrir junts, i va convèncer als seus amics per a escriure una història. El conte va posar les seves millors fulles, la tinta no es va vessar ni un poc, i la ploma va posar munts d'enginy i cal·ligrafia per a aconseguir una preciosa història de tres amics que s'ajudaven per a millorar les seves vides.
Un jove mestre que passava per allí trist, pensant com aconseguir l'atenció dels seus alumnes, va descobrir el conte i els seus amics. AL llegir-lo, va quedar encantat amb aquella història, i recollint als tres artistes, va seguir el seu camí a l'escola. Allí va contar la història als seus alumnes, i tots es van mostrar atents i encantats.
Des de llavors, cada nit, ploma, tinter i conte s'unien per a escriure una nova història per al jove professor, i se sentien orgullosos i alegres d'haver sabut canviar la seva sort gràcies al seu esforç i col·laboració.
Traduït per Lea Ríos Brea
No hay comentarios:
Publicar un comentario