Petons, petons

- I com és un petó?
- Un petó és molt dolç, com cotó acariciant la teua galta.
- Però de vegades, punxa com un cactus...
- I dol?
- No, no dol gens. AL contrari, és divertit!
- El del meu avi no punxa, és com cotó de sucre. Però cobrix completament la meua cara. No veig gens quan està en la meua galta.
- El del meu abuelita fa soroll, sona molt fort! És com si estiguera menjant-se una piruleta, fa molt soroll!
- Sonen? Quin graciós! I els cal es puguen veure?
- Per descomptat, els petons de Christophe són tots de xocolata. Sempre se li oblida netejar-se la boca.
- Ah! Està bé com petó!
- Hi ha petons que són encara més dolços... Però cada vegada que me'ls donen em pose roig...
- De vegades, també hi ha petons molt humits...
- De qui són aqueixos petons?
- De Rex!
- Tot el món et dóna un munt de petons!
- Sí, això és perquè em volen. Tots em donen molts petons!
- Ara comprens el que és un petó? Hi ha molts i són únics, és magnífic!
- Doncs ho assec però encara no veig del tot clar com és un petó exactament.
- Ah, no? Doncs tingues...
- Hmmmm... és dolç, és templadito, és fresc... És deliciós! Em podries donar molts més?
- Clar, perquè et vull...

Traduït per Lea Ríos Brea