Els mentirukis no sempre es van cridar així. No és que es passaren la vida contant mentides, només les utilitzaven de tant en tant per a enganyar als viatgers i quedar-se amb les seues joies. Això va ser el que els va condemnar, doncs sense saber-lo, van tramar un engany contra un gran mag. I aquest, al descobrir-lo, va llançar una gran maledicció sobre tots els del poble: ni un només dia podrien ficar-se al llit sense haver dit una mentida.
No semblava una maledicció tan terrible, tenint en compte que només es tractava d'una mentida al dia, però els seus efectes van resultar desastrosos. Tots mentien tots els dies! Així que no havia manera de fiar-se d'ells, ni de saber si parlaven de debò, si anirien on deien o pagarien el que prometien. Els enganys i empipaments entre ells eren constants, i l'ambient en el poble es va tornar insuportable. Finalment, es van acostumar a tot allò, i els mentirukis, com van començar a cridar-los, es van guanyar la pitjor fama del món, doncs a més de mentiders, se'ls considerava tramposos i lladres. I així va seguir sent durant segles...
Panta va anar el primer mentiruki que va tractar d'alliberar-se de la maledicció . Li semblava increïble que una sola mentida al dia poguera provocar aquell caos, i va cercar pertot arreu la forma de parar-lo. Va consultar els grans llibres de la màgia, va parlar amb guardians de la llum i va suplicar ajuda a les bruixotes negres, però tot era inútil: només el mag que va iniciar la maledicció tenia poder per a acabar-la.
Panta no es va rendir, doncs desitjava amb totes les seues forces poder tenir amics dels quals fiar-se, i aconseguir que ells també pogueren fiar-se d'ell. I llavors, se li va ocórrer un experiment: què passaria si només deia mentides?
Quan va provar la seua idea, alguns van pensar que s'havia tornat boig, però no van tardar a comprendre què era el que pretenia, i en uns pocs dies, Panta es va convertir en el primer mentiruki en qui es podia confiar. I allò va resultar ser un alleugeriment per a la resta dels mentirukis, doncs duien tota la vida desitjant tractar amb algú que no fora a mentir-los en qualsevol moment. Tots confiaven a Panta els seus negocis i temes importants, i abans d'adonar-se, Panta el Sincer s'havia convertit en el més famós i estimat dels mentirukis. Veient els avantatges que tenia la vida des del costat honrat, i farts de la seua mentida de cada dia, els mentirukis van començar a seguir l'exemple de Panta, i es van passar al grup dels quals parlaven al revés, i tot el que deien era mentida.
Així van seguir vivint els mentirukis durant molts anys, fins que aquella història es va transformar en llegenda i després es va oblidar. I l'únic record que va quedar de la maledicció va ser un estrany idioma que semblava parlar-se al revés, i una cura molt especial per no dir ni una sola mentida, doncs ningú millor que els mentirukis sap que fins a les més menudes mentides tenen poder per a desbaratar-lo tot.
No semblava una maledicció tan terrible, tenint en compte que només es tractava d'una mentida al dia, però els seus efectes van resultar desastrosos. Tots mentien tots els dies! Així que no havia manera de fiar-se d'ells, ni de saber si parlaven de debò, si anirien on deien o pagarien el que prometien. Els enganys i empipaments entre ells eren constants, i l'ambient en el poble es va tornar insuportable. Finalment, es van acostumar a tot allò, i els mentirukis, com van començar a cridar-los, es van guanyar la pitjor fama del món, doncs a més de mentiders, se'ls considerava tramposos i lladres. I així va seguir sent durant segles...
Panta va anar el primer mentiruki que va tractar d'alliberar-se de la maledicció . Li semblava increïble que una sola mentida al dia poguera provocar aquell caos, i va cercar pertot arreu la forma de parar-lo. Va consultar els grans llibres de la màgia, va parlar amb guardians de la llum i va suplicar ajuda a les bruixotes negres, però tot era inútil: només el mag que va iniciar la maledicció tenia poder per a acabar-la.
Panta no es va rendir, doncs desitjava amb totes les seues forces poder tenir amics dels quals fiar-se, i aconseguir que ells també pogueren fiar-se d'ell. I llavors, se li va ocórrer un experiment: què passaria si només deia mentides?
Quan va provar la seua idea, alguns van pensar que s'havia tornat boig, però no van tardar a comprendre què era el que pretenia, i en uns pocs dies, Panta es va convertir en el primer mentiruki en qui es podia confiar. I allò va resultar ser un alleugeriment per a la resta dels mentirukis, doncs duien tota la vida desitjant tractar amb algú que no fora a mentir-los en qualsevol moment. Tots confiaven a Panta els seus negocis i temes importants, i abans d'adonar-se, Panta el Sincer s'havia convertit en el més famós i estimat dels mentirukis. Veient els avantatges que tenia la vida des del costat honrat, i farts de la seua mentida de cada dia, els mentirukis van començar a seguir l'exemple de Panta, i es van passar al grup dels quals parlaven al revés, i tot el que deien era mentida.
Així van seguir vivint els mentirukis durant molts anys, fins que aquella història es va transformar en llegenda i després es va oblidar. I l'únic record que va quedar de la maledicció va ser un estrany idioma que semblava parlar-se al revés, i una cura molt especial per no dir ni una sola mentida, doncs ningú millor que els mentirukis sap que fins a les més menudes mentides tenen poder per a desbaratar-lo tot.
Traduït per Lea Ríos Brea
No hay comentarios:
Publicar un comentario