Havia una vegada un planeta menut molt trist i gris. Els seus habitants no ho havien cuidat, i encara que tenien tots els invents i naus espacials del món, havien llençat tantes escombraries i brutícia en el camp, que ho van contaminar tot, i ja no quedaven ni plantes ni animals.
Un dia, caminant pel seu planeta, un xiquet va trobar una menuda flor roja en una cova. Estava molt malalta, a punt de morir, així que de bon tros cuidat la va arreplegar amb la seua terra i va començar a cercar un lloc on poguera cuidar-la. Va cercar i va cercar per tot el planeta, però estava tan contaminat que no podria sobreviure en cap lloc. Llavors va mirar al cel i va veure la lluna, i va pensar que aquell seria un bon lloc per a cuidar la planta.
Així que el xiquet es va posar el seu vestit d'astronauta, va pujar a una nau espacial, i va fugir amb la planta fins a la lluna. Lluny de tanta brutícia, la flor va créixer amb les cures del xiquet, que la visitava tots els dies. I tant i tan bé la va cuidar, que poc després van germinar més flors, i aqueixes flors van donar lloc a unes altres, i en poc temps la lluna sencera estava coberta de flors.
Per això ara i adés, quan les flors del xiquet s'obrin, durant alguns minuts la lluna es tenyeix d'un roig suau, i així ens recorda que si no cuidem la Terra, arribarà un dia que només haja flors en la lluna.
Un dia, caminant pel seu planeta, un xiquet va trobar una menuda flor roja en una cova. Estava molt malalta, a punt de morir, així que de bon tros cuidat la va arreplegar amb la seua terra i va començar a cercar un lloc on poguera cuidar-la. Va cercar i va cercar per tot el planeta, però estava tan contaminat que no podria sobreviure en cap lloc. Llavors va mirar al cel i va veure la lluna, i va pensar que aquell seria un bon lloc per a cuidar la planta.
Així que el xiquet es va posar el seu vestit d'astronauta, va pujar a una nau espacial, i va fugir amb la planta fins a la lluna. Lluny de tanta brutícia, la flor va créixer amb les cures del xiquet, que la visitava tots els dies. I tant i tan bé la va cuidar, que poc després van germinar més flors, i aqueixes flors van donar lloc a unes altres, i en poc temps la lluna sencera estava coberta de flors.
Per això ara i adés, quan les flors del xiquet s'obrin, durant alguns minuts la lluna es tenyeix d'un roig suau, i així ens recorda que si no cuidem la Terra, arribarà un dia que només haja flors en la lluna.
Traduït per Lea Ríos Brea
No hay comentarios:
Publicar un comentario