La bàscula de les pessigolles

Cert dia en la selva va aparèixer una bàscula, d'aqueixes que s'utilitzen per a amidar el pes. Els animals van jugar amb ella durant algun temps, fins que un papagai que havia escapat d'un zoològic els va explicar com funcionava, i tots per torn van ser pesant-se. AL principi tot era un joc, cada animal veia quant engreixava o aprimava cada dia, però prompte molts van començar a obsessionar-se amb el seu pes, i cada matí el primer que feien era córrer a la bàscula, pesar-se, i posar molt dolenta cara la resta del dia, perquè marcara el que marcara la balança, sempre pesaven el mateix: "més del que volien".


Segons van passar els mesos la bàscula va començar a patir les ires dels animals, que li regalaven pataditas i males mirades cada dia, fins que un dia va decidir que al matí següent les coses canviarien.

Aquell matí la primera a córrer a pesar-se va anar la zebra. Però quan es va pujar a la bàscula, aquesta va començar a fer-li pessigolles en les seues peülles descalces. Prompte va trobar el punt just, i la zebra no va deixar de reir a riallades. Allò li va semblar tan divertit, que aqueix dia ni es preoucupó del seu pes, i es va marxar alegrement a prendre el seu desdejuni per primera vegada en molt temps. El mateix va ocórrer amb quants van anar a pesar-se aqueix dia, i el següent, i el següent... de manera que en poc temps ningú estava ja preocupat pel seu pes, sinó per comentar el divertides i simpàtiques que eren aquella balança i les seues pessigolles.

Amb els mesos i els anys, la bàscula va deixar de marcar el pes per a marcar el bon humor i l'optimisme, i tots van descobrir amb alegria que aqueixa era una forma molt millor d'amidar la bellesa i el valor de les persones, de manera que en aquella selva mai més va haver ningú preocupat per aquella mesura antiquada i passada de moda que cridaven quilo.